Psicoteràpia interminable?
Depens d'una psicoteràpia permanent? Si és així, alguna cosa no funciona. Fer psicoteràpia implica convidar el psicoterapeuta que formi part de la teva vida durant un temps limitat. El canvi ha de romandre sense el terapeuta.
Què és la psicoteràpia interminable?
| Repartiment de 39 camells | ||
|---|---|---|
| Primogènit | 1/2 = | ? |
| Segon fill | 1/4 = | ? |
| tercer fill | 1/8 = | ? |
| Quart fill | 1/10 = | ? |
L'ancià els va prestar el seu propi camell. Amb un total de 40, el repartiment va ser senzill: 20 per al fill major (la meitat), 10 per al segon (la quarta part), 5 per al tercer (la vuitena part) i 4 per al menor (la dècima part). Sumaven exactament 39, així que van poder retornar el camell al beduí.
| Repartiment de 39 + 1 camells | ||
|---|---|---|
| Primogènit | 1/2 = | 20 |
| Segon fill | 1/4 = | 10 |
| tercer fill | 1/8 = | 5 |
| Quart fill | 1/10 = | 4 |
| Total | 39 | |
| Sobra | 1 | |
Aquesta metàfora il·lustra com hauria de funcionar qualsevol relació d'ajuda. Quan una persona o família sol·licita suport, el terapeuta s'integra en la seva vida durant un temps limitat per facilitar el desbloqueig emocional. Un cop que l'individu o la família ha pogut avançar, el terapeuta ha de poder separar-se i deixar-los continuar el seu camí amb plena autonomia. La durada de la teràpia ha de respondre a aquest propòsit, no prolongar-se més enllà d'ell.
Fer psicoteràpia implica convidar el psicoterapeuta a formar part de la teva vida
durant un temps limitat,
amb l'objectiu d'aconseguir un canvi
que romandrà més enllà de la relació terapèutica
En l'àmbit del dol, no és infreqüent trobar relacions terapèutiques que es prolonguen sense fi, a vegades disfressades de cursos de formació o tallers experiencials encadenats un rere l'altre. Cada persona elabora les seves pèrdues al seu propi ritme, i no existeix un termini universal per fer-ho. El dol és un procés terapèutic progressiu, amb alts i baixos i, sobretot, profundament dolorós. Aprendre a conviure amb l'absència d'algú estimat no és fàcil ni ràpid.
Tanmateix, tota persona té dret a construir una nova forma de vida que integri aquesta absència sense caure en una dependència terapèutica permanent. Per això, una actitud ètica i honesta del terapeuta ha de portar-lo a proposar, com a últim objectiu del procés terapèutic, un treball d'anticipació del dol davant de la pròpia finalització de la teràpia.
Per això pot ser molt útil que la persona o família i el professional dediquin temps, des de l'inici, a definir els objectius terapèutics i a esboçar una temporalització realista. Revisar periòdicament el camí recorregut i el que queda per davant ajuda a mantenir el focus i a preparar una finalització de la teràpia saludable i alliberadora.
¿I tu? ¿Segueixes apegar-te a una psicoteràpia sense data de tancament?
Comparteix aquest article:
Per a LinkedIn, enganxa el text copiat al cos de la publicació. La targeta de l’enllaç no substitueix aquest text.
Compartir manualment
Copia el títol, la descripció i l’enllaç. Adjunta la foto desada a la teva publicació.
Enric Soler
Psicòleg especialista en disfuncions relacionals familiars.
