No vagis al psicòleg! Porta-li les teves relacions

Les relacions: un pastís que es cuina entre dos

Pensa en una empresa que consideris important. Del sector que vulguis. ¿Una multinacional petroliera? ¿Un proveïdor de serveis d'Internet? No t'ho pensis massa. ¿Ja la tens? Bé; doncs anem al següent pas.

Ara imagina que tu controles el 50% de les accions d'aquesta empresa. Què et sembla? Creus que tens marge per influir en els destins d'aquesta empresa? Espero que la resposta sigui afirmativa, perquè a qualsevol accionista li agradaria tenir tal percentatge d'accions!

Des de la perspectiva de la psicologia relacional considerem que és impossible comprendre l'individu aïllant-lo de les seves relacions. Som éssers socials. En una relació entre dues persones, sigui del tipus que sigui (mare-fill, empleat-chef, d'amistat, de parella, avi-net…) els implicats perceben un cert “clima”, que és pel qual ens interessa quan li preguntes a algú: ¿Què tal et portes amb els teus pares? Les respostes poden ser molt diverses, però en funció de com sigui la relació que ambdues parts han construït, la resposta dels implicats sol ser semblant. És a dir, ambdues parts perceben aquest “clima”.

És com si les relacions fossin un pastís que cuinem a mitges amb l'altre. Si nosaltres posem ingredients dolços i l'altra part els està posant salats, quan el pastís surti del forn no serà del grat de cap dels dos.

aleshores em pregunto: Si podem decidir quins ingredients posem en les nostres relacions, i identificar quins ingredients està posant l'altra part, per què la gent es queixa tant de les seves relacions?; Per què tan sovint una part considera que la responsabilitat és de l'altra part, si ambdues tenen el 50% de les accions de la seva relació? ; Per què no usem el nostre poder en cadascuna de les nostres relacions?

No crec que sigui perquè ens agradi patir. ¿No serà que no hem provat altres formes de relacionar-nos?; Si canviem la forma en què ens relacionem, canviarà la forma de relacionar-se de l'altra part implicada? La resposta és sí. Aaahh! Doncs aleshores, si aconseguim això, passem a tenir alguna cosa més que el 50% del poder en la relació: oficialment tenim el 50% i a més tenim una habilitat especial per gestionar-la de manera més satisfactòria.

D'aquesta manera ja no val allò de “em vaig separar perquè ell era un passiu-agressiu” o “em vaig separar perquè ella era una manipuladora”. Potser és més interessant preguntar-se: "Què podria estar fent jo per permetre que ell es comportés de forma passiu-agressiva o que ella es comportés com una persona manipuladora?".

Fins aquí tot està clar. Però, ¿com es poden millorar les relacions?

Amb mi no trobaràs “palmoteràpia”, ni ho resoldrem posant 5 pedres una sobre l'altra. La solució passa per un anàlisi de la forma de relacionar-te i el disseny d'una nova estratègia per fer-ho de manera més saludable.

¿Comencem?