Nadal i estrès

Introducció

El Nadal i l'estrès van de la mà. S'estima que un 65% de les persones que celebren les dates de Nadal pateixen estrès, provocat pels preparatius, compres, despesses extraordinàries i compromisos socials. Hi ha una especial preocupació per aconseguir les expectatives socials, tenir-ho tot a punt per a cada data, i resulta especialment estressant trobar els regals perfectes per, algunes vegades, persones dels quals coneixem poc els gustos i necessitats.

El propi estrès, i l'addició de tasques nadalenques a la vida quotidiana implica uns canvis en la dinàmica diària que poden alterar els patrons de son.

Durant el Nadal es fomenten conductes gens saludables com la sobre ingesta, la ingesta compulsiva, i l'excessiu consum d'alcohol. No gaudir de les festes nadalenques és una cosa molt més freqüent del que sembla. Tothom s'ha confabulat perquè durant les festes nadalenques haguem d'estar alegres i feliços, pertànyer a una família unida, i tenir ànims per celebrar. Existeix una enorme pressió socioeconòmica que ens empenta a això, que deixa al marge a moltíssimes persones a les quals els serà impossible aconseguir tals expectatives.

No és difícil d'entendre que el cas més habitual dels exclou ts d'aquesta imposició de felicitat sigui qui hagi perdut un ésser estimat durant l'últim any. Seran les seves primeres festes sense la persona fallida, alguna cosa que s'explica detalladament en l'article d'aquest blog Nadal i la presència de l'absència. Però no són els únics. Algú és capaç d'imaginar què implica per a una persona que sofreix un Trastorn de la Conducta Alimentària, seure en una taula plena de menjar? I per a una persona que pateix un Trastorn d'Abús de Substàncies, concretament si la substància és alcohol? I per a qui pateix una ansietat que només pot pal·liar mitjançant les compres compulsives?

El Nadal i les relacions disfuncionals

És molt en voga ser conscient de quan estem immersos en les popularment anomenades relacions tòxiques. De què no som tan conscients és de com de perilloses són per a la nostra salut, i de com ara tenim el repte d'afrontar compromisos i esdeveniments de tipus social que ens perjudiquen la salut mental. I és que el Nadal representa un rosari de moments d'alta tensió familiar, falta d'autenticitat en els sopars d'empresa, i moments en què es manifesten roces, rancors, gelosies, enveges, competitivitats, etc.

El Nadal representa un repte, en el qual hem d'afrontar molts compromisos d'alta tensió emocional

El nostre calendari cultural

Esdeveniments familiars

El entorn familiar sol ser el més problemàtic en les relacions tòxiques. Famílies n'hi ha moltes, però famílies amb una dinàmica familiar saludable, molt poques. Ja se sap: a tot arreu s'hi couen habes…

Partim de la base d'una distorsió cognitiva, un pensament esbiaxat, una fantasia irreal, que els gens ens fan família, i que la família ha d'estar "unida" a qualsevol preu. No ens enganyem: darrere la honorable façana de moltes famílies s'hi cometen autèntiques atrocitats emocionals. També físiques. No hi ha més que veure les estadístiques de violència masclista, que no paren d'augmentar fins al punt que la societat sembla que ja les ha normalitzat.

D'una forma o d'una altra, hem trobat la manera de col·locar just al final de l'any, diverses dates a mode d'examen per a les nostres relacions.

El par principal es la nit de Nadal i el dia de Nadal. Són les dues dates dedicades, per excel·lència, a examinar les nostres relacions familiars. Hi ha dues, per poder repartir-les equitativament entre les dues famílies d'origen de cada parella. Si en una ens reunim amb la família d'origen d'un dels membres de la parella, a menys de dotze hores, sense haver pogut digerir gairebé el que hem ingerit (digestivament i emocionalment) del primer encontre, ve el penalty en camp contrari. D'aquest mode podem comparar el clima que es respira a cada casa, recordar d'on venim, i poder comparar-ho amb l'experiència de la família oposada.

En el cas de Catalunya, tenim el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, que vindria a ser una revàlida, l'examen de recuperació d'una assignatura suspesa en la convocatòria anterior. És tradició menjar canelons que s'elaboren amb les sobres de la comilona anterior perquè ja es dona per suposat que en la primera convocatòria de l'examen familiar s'ha tirat la casa per la finestra, i sobra menjar per a un regiment. Amb els canelons de Sant Esteve, els catalans hem estat pioners en la consciència d'evitar el derrotxament alimentari. Ja se sap que som molt estalviadors.

La qüestió és que les famílies es veuen sotmeses a dos o tres encontres consecutius obligatoris, quan en moltes d'elles no comparteixen taula cap altre dia de l'any. Potser sigui el moment per posar-se al dia del que han estat les vides de cadascú durant aquests últims dotze mesos, o també ho sigui per projectar i ventilar les ansietats relacionals acumulades durant aquest període de temps tan llarg, a sovint molt sesgades per la falta de comunicació durant tant de temps. Cadascú imagina el que vol, o el que pot sobre el comportament dels altres. En qualsevol cas, es tracta de percepcions subjectives individuals de cadascú, i ara és el moment de rendir comptes d'una forma més o menys explícita, en funció de l'alcohol ingerit.

En aquests dos o tres exàmens, els amfitrions han de tenir una casa perfecta, i els convidats han d'arribar perfectament arreglats, amb els regals perfectes. Com més definida és l'expectativa, més gran serà la frustració.

Les famílies es veuen sotmeses a dos o tres encontres consecutius obligatoris, quan moltes d'elles no comparteixen taula cap altre dia de l'any

Esdeveniments socials

Seguint amb el calendari de festes, tenim reservada la nit de cap d'any, la fiestuki social per excel·lència, que és la que dediquem a les amistats. És a dir, que repetim el patró de la cerimònia, però aquesta vegada amb aquelles persones amb les que tenim vincles afectius, però no compartim vincles genètics.

Allà és on es porta a terme la major sincronització social de l'any. Amb només dotze raïms i dotze campanades, és l'únic moment de l'any en què gairebé tots fan el mateix. Això ens connecta. Ens iguala. Ens col·loca a tots a la línia de sortida de la pista d'atletisme en què correrem els propers 365 metres llisos. Malgrat que no tots ens col·loquem en aquesta línia de sortida amb el mateix nivell d'entrenament, és habitual fer una avaluació de l'any que acaba, connectar amb allò que no ens ha agradat, i fer-nos els propòsits d'Any Nou.

Els més entrenats emocionalment parlant, tindran clars els seus propòsits, i tindran la seva estratègia per dur-los a terme. De fet, no els estableixen ara, sinó que porten temps dissenyant la manera de aconseguir-los. Qui no es plantegi res, per no ser menys, també s'acollirà a un dels propòsits comodí (anar al gimnàs, apuntar-se a l'acadèmia d'idiomes, o deixar de fumar). Òbviament no els podrà complir, perquè ni són seus, ni se'ls planteja per un interès real, més enllà de no canviar d'any sense cap propòsit. No pot ser menys que els altres. En el seu dia vaig proposar plantejar-se antipropòsits. Un antipropòsit és una meta que es pot incomplir i té com a objectiu abandonar un hàbit concret o una rutina: en comptes de proposar-se perdre pes, l'antipropòsit podria ser "no obsessionar-se amb la dieta". Els experts creuen que és més fàcil alliberar-se de rutines ja conegudes que adquirir-ne de noves.

En els sopars de cap d'any es repetiran els mateixos patrons que en les reunions familiars. Amb menys corsetament (el menú, de per si, ja és més lliure), però amb el factor afegit de la tensió acumulada durant l'any, més la dels dos o tres exàmens familiars anteriors, i el nivell de compliment de les expectatives. És a dir, que ens presentem davant les nostres amistats, habitualment d'edats i moments evolutius semblants, amb les que ens sentim més lliures de compartir emocions, sentint que és un context més propici per descompressió. Això dóna lloc a trobades fins a altes hores de la matinada, i un context menys hostil per donar curs a l' evasió química, és a dir, el consum d'altres substàncies més enllà de l'alcohol. Depenent del problema de cadascú, triarà una o altra.

Recordem que el consum de substàncies mai va ser un problema inicial, sinó el intent frustrat de solucionar-ho, fins que el consum en si mateix es consolida com un problema afegit. Si es necessita energia perquè el cos aguanti, tirarem de cocaïna. Si el que necessitem és fer un reset cerebral i emocional, augmentarem la ingesta d'alcohol fins a aconseguir una amnèsia, un coma etílic, o triant altres substàncies que ens permetin deixar de sentir la indigesta realitat.

Les vacances de Nadal estan socialment dissenyades per sotmetre'ns a examen en tots els àmbits del nostre desenvolupament

Esdeveniments transcendents

Un cop acabat l'any és el moment d'homenatjar aquells éssers humans que van a transcendir les nostres vides: els nens.

Per això a la nostra cultura tenim col·locat, el 6 de gener, la festivitat dels reis mags. Ens donem 6 dies per recuperar-nos dels excessos de cap d'any, per honrar els més petits en un acte simbòlic de reconeixement que ells són el futur. Des que van néixer, ja els sotmetem a una mentida. Fantasiosa, il·lusionant, bonica, benintencionada, però una mentida, al cap i a la fi. Legitimitzem la mentida com a forma de relacionar-nos, i d'aquí ve que les veritats siguin tan terriblement incòmodes per a l'ésser humà.

Seguirem amb el patró d'ingesta excessiva, aquesta rematada amb el roscó de reis. Una bomba calòrica no apta per a diabètics, en el qual, com a mínim a Catalunya, té una tradició molt especial. Dins del roscó de reis hi ha, amagades, la figura d'un rei mag, i una fava. A qui li toca la fava, ha de pagar el roscó. A qui li toca el rei, serà considerat l'afortunat. Així, el nen va aprenent que hi ha classes socials: els que més tenen viuen del conte, i als que els toca "la fava", són els pobres plebeus als quals els toca pagar la festa. Crua realitat.

Esdeveniments de l'àmbit productiu

Entre tots aquests esdeveniments hi ha una celebració de "lliure disposició", en llenguatge empresarial, i que fa referència a les nostres relacions laborals. És a dir que és un dinar o sopar que es col·loca en qualsevol dia entre els ja descrits anteriorment.

Ahir anirem a coincidir amb els companys de treball, i no hem d'oblidar que són les persones amb les que compartim més temps. Tots. Els rols i les jerarquies laborals aparentment queden al marge, però no siguem il·lusos: el responsable de recursos humans estarà encantat de poder observar les dinàmiques relacionals i els estils de personalitat dels seus empleats volant baix.

Coincidirem amb qui tenim afinitats, ¡clar que sí! I també amb aquell company que considerem un trepa, aquell que li fa la pilota a la cap, el que s'escapa, aquell que declina responsabilitats i culpa sempre als altres. Potser puguem veure amb més claror les aliances, les coalicions en contra d'un tercer… Si hi ha, qui tingui el nas més fi podrà detectar els símptomes de mobbing laboral. Encara que no anem a sopar a un restaurant xinès, també podrem olorar a "rollito de primavera", encara que sigui ple hivern. ¿Qui té un romanç amb qui? Ens submergirem en un escenari en el qual l'aparença és una cosa, i la realitat una altra. Els secrets poden ser un factor que ens desperti incongruències que la resta de l'any, amb el dia a dia, no havíem percebut.

Els conflictes d'interessos, la competència entre companys, les enveges, el narcisisme i les relacions ambivalents seran les salses més agredolces que se serveixin en aquests àgapes.

A sovint, intentem rebaixar la nostra tensió des de l'anonimat amb el joc de "amic desconegut", que a vegades no és tan amic, i aprofita per regalar alguna cosa que porta un missatge implícit enverinat, posant en evidència, en públic, al receptor.

Si teletreballem, el xoc presencial pot ser encara més explosiu.

¿Podem considerar que tot això és saludable?

¿Per què ens enfrontem a una època difícil?

Tenint en compte aquest intens calendari d'esdeveniments, i l'experiència subjectiva de cadascun en els anys anteriors, val la pena aturar-se a pensar per què ens podem arribar a sentir tan malament en una temporada en la qual, precisament, l'objectiu és sentir-se extraordinaris.

Concentració de múltiples relacions disfuncionals en l'espai i el temps

Tants esdeveniments, i en un curt període de temps, ens sotmeten a moments de tensió i estrès. Portem tota la vida fent el mateix, de manera que hem normalitzat que això sigui així, però si pensem en la nostra salut i qualitat de vida, hauríem de plantejar-nos si ens ho mereixem. Les generacions més joves ja comencen a alliberar-se de veure's sotmeses a situacions incongruents. Renuncien als genolls per sota de la taula. No és obligatori haver de consumir sobredosi de toxicitat relacional. Tot el contrari: hauríem d'aprendre d'aquestes generacions i apostar per l'autèntic. El desgast emocional d'aquesta època de l'any és completament prescindible si triem com, quan i amb qui volem compartir moments sincers, lliures de qualsevol toxicitat relacional.

Consequències en la salut física

Tot excés de menjar i alcohol repercuteix negativament en l'organisme. Ens inflarem a menjar, guanyem pes, que després intentarem perdre mitjançant un autocastig expiatori: la dieta. El nostre cos no és un acordió. Requereix d'un cuidat constant i equilibrat.

Si l'abús sobrepassa els límits que el nostre cos pot tolerar, patirem intoxicacions, gastroenteritis, retencions de líquids, gases, i males digestions amb la seva corresponent inflamació intestinal. Cal recordar que l'aparell digestiu és el nostre segon cervell.

La pèrdua del bioritme son-vigília pot provocar-nos insomni. Estem atentant contra el nostre rellotge biològic alterant el cicle circadià. Si simultaniegem insomni amb excessos, patirem una pèrdua d'energia vital que afectarà el nostre sistema immunitari.

Consequences en la salut mental

Les nostres emocions i pensaments no només influencien el nostre estat d'ànim. Modifiquen els nivells de neurotransmissors del cervell i ens predisposen a patir trastorns de l'estat d'ànim i ansietat. Aquests canvis també són un factor de risc per al sistema immunològic.

Si les emocions tenen un pes específic tan important, exposar-nos a relacions disfuncionals perjudica significativament la nostra salut. Per tant, estem en el moment en què es pot gestar una depressió, un trastorn d'ansietat generalitzada, o manifestant sintomatologia relacionada amb l'estrès emocional, saturació mental, dispersió, dificultats de concentració i esgotament psicològic.

Aquest és el preu per sortir de les dinàmiques socials establertes, i per la por que sentim davant la soledat no desitjada. ¡Ai! Dona Solitud… Algún dia haurem de fer les paus amb ella, i descobrir que no és tan dolenta com la pinten. De fet, és impossible estar en soledat, perquè sempre vas a estar en companyia de qui més et coneix: tu mateix. Però si no aprens a estimar-te, si no et respects, és impossible sentir-se bé amb un mateix. En algun moment haurem de perdre-li la por a Dona Solitud.