Covid-19: problema o símptoma?
L'article explora la pandèmia de Covid-19 com un possible símptoma d'una societat malalta, destacant la seva interconnexió i la necessitat de canvis positius.
La Covid-19: quina és la seva funció?
És el Covid-19 un problema? O un síntoma? Abans de plantejar-ho, potser sigui convenient una petita introducció.
A sovint utilitzem la paraula "sistema" sense prestar molta atenció al seu significat. Un sistema, vocable procedent del llatí systēma, i aquest del grec σύστημα (systema), és un conjunt d'elements inter-relacionats entre si, que funcionen com un tot, seguint unes lleis bàsiques. Entre elles, es troba la Llei de la Homeòstasi. A grosso modo, aquesta llei imposa que tot sistema viu es defineix per la seva tendència a mantenir-se estable. Homeòstasi procedeix del grec (homeo = similar) i estasis = estat o estabilitat. Ens interessa particularment el concepte de homeòstasi cibernètica, que es refereix a la capacitat que tenen determinats sistemes per preservar una sèrie de variables en un estat d'equilibri dinàmic o estacionari amb l'objectiu de poder continuar funcionant al llarg del temps. Per això, els sistemes cibernètics tenen la capacitat de canviar determinats paràmetres de la seva estructura interna.
De aquest mode podem parlar del sistema solar, del sistema operatiu d'un ordinador, del sistema sanitari, sistema polític, sistema educatiu, sistema digestiu, sistema financer, sistema familiar, sistema organitzacional, i infinites quantitats d'exemples més.
Tot i totes formem part d'un macrosistema cibernètic (Univers) que s'estructura en diversos subsistemes, i alhora som en si mateixos un sistema amb els nostres propis subsistemes. Vivim, ens desenvolupem, i morim en el Sistema Terrestre, un subsistema del Sistema Univers.
Experiment del efecte mariposa en un pèndul doble fet amb Lego. En cada vídeo, el pèndul comença a moure's amb condicions inicials molt similars. Les diferències en la dinàmica del pèndul en els vídeos són imperceptibles al principi però creixen dràsticament conforme passa el temps.
Vídeo amb llicència de Creative Commons
“El aleteig d'una papallona pot causar un tifó en algun lloc del món.”
Proverbi (curiosament) xinès
Llavors, quan parlem del Sistema Terrestre, podem comprendre'l com un conjunt d'elements interrelacionats que funcionen com un tot, i s'auto-regula per mantenir l'estabilitat suficient per seguir funcionant. És el sistema format per infinitat de subsistemes, que al seu torn es formen d'altres, altres…, i infinitament altres subsistemes.
Distinció entre síntoma i problema
Quan qualsevol sistema perd la seva estabilitat, es veu obligat a fer canvis per recuperar-la i seguir funcionant. Per exemple, quan un ésser humà, com a sistema biològic que és, pateix un infart de miocardi, és que hi ha alguna cosa que no funciona bé en el seu sistema cardiovascular. L'infart és el síntoma, i el metge haurà de trobar quin és el problema que subxacence al síntoma, per posar-hi remei. Posem, per exemple, que l'infart ha estat provocat per hipertensió arterial. A partir d'aquí, el metge haurà d'intervenir sobre el sistema circulatori perquè recuperi el seu equilibri.
Diguem per suposat que primer ha intervingut adequadament sobre el síntoma, evitant que l'infart acabi amb la vida de la persona que l'ha patit, però després ha de intervenir sobre el veritable problema. Si no soluciona la causa, el síntoma es repetirà. En el nostre exemple el problema és hipertensió arterial, de manera que el metge prescriurà un medicament antihipertensiu, un betabloquejant perquè el cor ja danyat quedi protegit a futur davant d'una eventual sobrecàrrega, i un anticoagulant per prevenir que es formin coàguls de sang que obstrueixin les arteries coronàries. Òbviament, recomanarà un estil de vida i dieta saludables.
¿Per a què serveix el síntoma?
El síntoma és la “veu d'alarma” que fa visible el problema. Sense el síntoma, el problema subjacents no pot ser identificat i, per tant, no se li pot posar remei. D'aquest mode, el síntoma té una funció fonamental: donar-nos pistes sobre com resoldre el problema.
Què té a veure tot això amb el Covid-19?
El Planeta Terra fa temps que es queixa: Tsunamis, el temporal Gloria, canvi climàtic, i catàstrofes diverses. Al nostre Gran Sistema, és a dir, la Mare Naturalesa, només li queda l'opció de confrontar a qui estem provocant un desequilibri homeostàtic de tal magnitud que representem la amenaça més seriosa perquè continuï existint: l'espècie humana.
La psicòloga italiana Francesca Morelli, hàbil intèrpret del que ens està succeint, fa un excel·lent anàlisi de la funció del símptoma del Covid-19 referent a la nostra societat actual, i ens convida a una interessant reflexió:
El Món s'està encarregant de posar l'ésser humà al seu lloc, i ho fa de forma intel·ligent. Potser massa intel·ligent per a nosaltres, que vivim segle rere segle instal·lats en un deliri de superioritat respecte als altres éssers vius amb els que cohabitem, que ens creiem amos i senyors del Planeta, i de fer amb l'ecosistema el que ens plagi.
El Covid-19 no és un problema,
és el símptoma d'una societat enferma
Hem intentat canviar les Llei del Univers, hem copat el Planeta com si tingués la possibilitat de mantenir el seu equilibri malgrat tensionar-lo sense límits. El Gran Sistema Planeta Terra està a punt de perdre el seu equilibri homeostàtic. Una de dos, o canviem d'actitud, o els que posem en jaque al Sistema Naturalesa anirem a desaparèixer del mateix mode que els dinosaures en el seu temps.
I ara, què?
Ara ens toca “escoltar” el que ens diu el Planeta Terra mitjançant el seu missatger Covid-19. Després, podrem donar-li resposta.
Escoltem-lo en la veu de Darinka Montico:
Ja que l'admirada col·lega Francesca Morelli s'ha encarregat d'interpretar el missatge que el Covid-19 envia a la societat occidental, em permetré compartir la meva lectura del missatge d'aquest coronavirus a una escala menor, fent referència a diferents subsistemes del nostre context més proper.
Què pot estar dient-li el virus a…
...su Majestat el Rei?
La meva corona sí que és “Reial”, la teva no existeix. Si vols comprovar-ho, fes-te un anàlisi de sang, i veuràs que no és blava. Eres una diminuta peça del sistema tan important i insignificant com qualsevol ésser humà. La dinàmica generacional de la teva “nissaga” és absolutament disfuncional. Tan disfuncional com “repudiar” el pare que et va donar la vida, que al seu torn va fer el mateix amb el seu. Baixa del teu deliri de grandesa, i comença a remar com un ésser humà qualsevol. Les teves accions repercuteixen en els altres, i més que ajudar entorpeixen. Escolta la cassolada d'aquesta nit, i digues-me com et sents.
… La seva Excel·lència, el Sr. President del Govern?
Ja m'he ficat a casa teva i ¿segueixes creient que la ciutadania creurà en els teus superpoders perquè no m'hi fiqui a les seves? Una pandèmia sí té a veure amb els territoris. Des de les 17 comunitats autònomes t'ofereixen ajuda i la rebutges. Anuncies que et dirigixes a la població i els fas esperar set hores per anunciar disbarats de tal calibre com que podran anar a la perruqueria. No tothom vol tenir el davant tan perfecte tenint la seva parella a casa infectada. Ves a la perruqueria a fer-te les celles, confina't, i quan acabi tot seu-te davant d'un bon psicòleg per corregir aquells temibles trets de personalitat narcisista que et caracteritzen. Narcís va morir ofegat al llac en què es mirava a si mateix. El sistema polític (mal anomenat “classe política”) ha de ser servidor del poble, no la nova aristocràcia.
… el Sistema Sanitari?
Que hagin de dir-vos tantes vegades que sou els millors del món, és realment inquietant. ¿Es el millor qui accepta fer la seva feina amb sous de misèria, sense material sanitari suficient, i condicions laborals i de seguretat personal lamentables?. ¿Puede ser el millor sistema sanitari el que no compta amb recursos que retinguin els millors talents, que han hagut d'emigrar perquè el seu país els ha fallat?. ¿Realment es pot ser el millor sense la garantia de disposar de fons suficients per a la investigació?. ¿Es el millor atenent a malalts en visites de 10 minuts, en què no hi ha temps de mirar-los als ulls perquè sigui més important registrar a la història clínica que escoltar al malalt?. Això sí, sou els millors en compromís. Si fóssiu controladors aeris ara seria el moment d'una vaga general.
I en aquest apartat, jo, el Covid-19, he de disculpar-me per la “faena” feta a l'Hospital d'Igualada. Era el millor lloc on podia “igualar” a tothom. Que a ningú se li acudeixi que pel simple fet de portar una bata blanca no es pot passar en un instant a l'altre costat de la taula. I allà, els retalls i la falta d'inversió es suporten molt pitjor.
… el Sistema Financer?
Seré molt breu: Sense classe mitjana no hi ha sortida. L'esclavitud no va funcionar, i el Món no permetrà sostenir-se en equilibris tan extremadament polaritzats. He vingut a posar-vos en jaque, senyors vestits d'Armani. Continueu instal·lats en el vostre deliri compartit de les Borses. Ja no us en recordeu dels suïcidis de Wall Street?
… la Ciutadania?
Tranquils, ja m'encarrego jo de retratar a tots. Traureu el millor i el pitjor de l'espècie humana. Així podreu decidir quina versió us voleu quedar de vosaltres mateixos. I recordeu: l'actitud de cadascú influeix inexorablement en els altres, i viceversa. De vosaltres depèn que tot canviï.
Comparteix aquest article:
Per a LinkedIn, enganxa el text copiat al cos de la publicació. La targeta de l’enllaç no substitueix aquest text.
Compartir manualment
Copia el títol, la descripció i l’enllaç. Adjunta la foto desada a la teva publicació.
Enric Soler
Psicòleg especialista en disfuncions relacionals familiars.
