Nadal i la presència de l’absència
El Nadal obliga a la celebració i a l'alegria de compartir la festa amb la família. Però… com és possible celebrar les festes si ens sentim tristos per la pèrdua d'un ésser estimat? Té sentit celebrar alguna cosa quan no es té ànim de fer-ho?
El buit que ha deixat l'ésser estimat que ja no hi és. Sense dubte, una convidada que ha irromput en la celebració en contra de la nostra voluntat. L'absència és silenciosa però es fa molt present i representa una implacable evidència de la pèrdua del nostre ésser estimat. Davant d’això, no és estrany que alguns membres de la família tinguin un autèntic terror a l'abordatge d'aquestes festes i que cada individu se senti atrapat en una situació que amenaça amb desbordar els propis recursos emocionals.
Hi ha diferents maneres en què una família s'enfronta a això, és a dir, què fan i com ho fan, quins recursos posen en marxa, com entenen el que estan sentint, per donar resposta a l'esdeveniment al qual s'estan enfrontant. La família haurà de fer esforços cognitius i conductuals per gestionar les necessitats pròpies i del reste de familiars, potser amb temor a no ser capaços d'afrontar-les.
És per això que moltes famílies opten per intentar estalviar-se el sofriment evitant compartir i reconèixer la presència de l'absència. Actuen com si no hagués ocorregut res, desviant la mirada del lloc que ocupava el difunt a la taula de Nadal. És com si hi hagués un elefant de color rosa a la habitació però tothom es comporta com si no ho percebessin.
Aquesta és una reacció humanament comprensible ja que el dol és tan intens que s'intenta evitar a tota costa. El dolent és que no hi ha lloc per a l'expressió del dol; és com si hi hagués un pacte implícit segons el qual ningú està autoritzat a mostrar públicament les seves autèntiques emocions. Sens dubte, això requereix un esforç personal d'autocontenció que converteix l'experiència de la celebració nadalenca en alguna cosa encara més dolorosa.
Altres formes d’“evitar” a l'abast de la mà en aquestes dates, i que no ajudaran en absolut, poden ser, per exemple, un consum excessiu d'alcohol (beure per oblidar), la ingesta desmesurada i les compres compulsives. En definitiva, amb aquest tipus d'afrontament no es resol el problema i es perd una oportunitat d'or per compartir el dol de l'absència amb els nostres éssers estimats.
En aquest tipus d'estratègia d'afrontament actiu, els familiars es donen permís per parlar de com se senten davant l'absència, i entenen que és natural que en determinats moments algú necessiti plorar o sentir-se trist.
Altres famílies reorganitzen les funcions i els rols dels seus membres, tractant de trobar una nova manera de celebrar els Nadals que resulti satisfactòria per a tots els seus membres: potser sigui un bon moment per “passar el testimoni” generacional en la funció d'encarregar-se de l'organització de la celebració nadalenca. Es tracta de reinventar un nou Nadal adaptant els rituals i costums nadalencs a la nova situació.
No existeix una manera millor ni pitjor d'afrontar les festes nadalenques quan s'està en dol. Cada família ha de trobar una manera d'organitzar-les que faci sentir bé a tots els seus membres, aconseguint que aquestes no impliquin un dolor afegit al de la pèrdua.
És per això que invito a tots aquells que ja heu viscut uns Nadals en dol a que compartiu en aquest blog aquells petits rituals o recursos familiars que heu posat en marxa i que us han estat útils. Potser siguin de gran ajuda per a aquelles persones que afronten les seves primeres Nadals sense els éssers estimats que han perdut aquest any, que també queden convidades a compartir els seus plans per a aquestes Nadals.
Us desitjo un Nadal serè, en companyia dels que compartiu el sentiment de dol per la pèrdua del vostre éssers estimat.
Comparteix aquest article:
Per a LinkedIn, enganxa el text copiat al cos de la publicació. La targeta de l’enllaç no substitueix aquest text.
Compartir manualment
Copia el títol, la descripció i l’enllaç. Adjunta la foto desada a la teva publicació.
Enric Soler
Psicòleg especialista en disfuncions relacionals familiars.
