El biaix d'impunitat i la normalització global de la violència sexual

Introducció:

Sembla com si hi hagués un auge de comunitats en línia que es dediquen a promoure, glorificar, normalitzar la violència sexual contra dones i infants, facilitar la coordinació per perpetrar delictes de violència masclista, i contribuir a la normalització de la violència sexual. No ens enganyem: una cosa és el que hi ha, i una altra de ben diferent, el que es veu.

Quan ens assabentem del cas de Gisèlle Pellicot, ens va semblar un escàndol sense precedents. Ens va resultar tan impactant que la ciutadania va activar un mecanisme de defensa: la perversió era de tal magnitud, que vam preferir pensar que era un “cas puntual”. En cap moment se'ns va ocórrer pensar que tornaríem a veure quelcom similar.

Una cosa és la veritat, i una altra ben diferent la realitat.
Cal tenir suficient fortalesa per sostenir-les ambdues.

Enric Soler

Avui és notícia el cas de la “Escola Alemanya de Conducció”; un grup de Telegram que, sota un innocent nom, amaga les conductes més fosques de la condició humana.

La xarxa que operava a Telegram tenia plena consciència del que estava fent, i per això utilitzava un llenguatge codificat:

• "Cotxes" = dones.  
• "Combustible" = sedants o drogues per incapacitar les víctimes.  
• "Conduir" = cometre la violació. 
• “Porcs morts" = dones violades 

 En aquest xat, presumptament s'intercanviaven consells per drogar dones, compartien material audiovisual de les violacions, i es vantaven dels seus execrables actes.  

Notícia sobre l'Escola Alemanya de Conducció en un canal de TV americà

Les investigacions policials ja han identificat connexions entre Alemanya, els Països Baixos i els Estats Units. 

Què implica l'existència d'aquestes comunitats?

Normalització de la violació sexual

Se'ns presenta la violació com una cosa acceptable, lúdica, divertida i fins i tot justificable. Això implica una destrucció dels valors humans, i la reducció de la dona a un mer objecte sexual cosificat. Ja podem afirmar que existeix un biaix cognitiu sobre el que significa el sentit del consentiment.

Retroalimentació mútua

En aquestes comunitats en línia, els homes amb ideacions i fantasies semblants es validen i legitimen mútuament, convertint-se en un lloc on compartir coneixement i idees per “perfeccionar” la planificació del delicte.

Difusió de desinformació i incitació al delicte 

Aquestes comunitats en línia esdevenen espais d'exaltació del mite de la violació, la difusió d'idees falses sobre el sentit del consentiment (si la víctima no se n'assabenta, creuen que no cal que hi hagi consentiment, o bé ni s'ho plantegen), l'alimentació d'ideacions extremes i la culpabilització de la víctima per haver-se deixat drogar.

Expansió viral

Internet traspassa totes les fronteres, encara que aquestes tinguin diferents legislacions, de manera que un grup creat en un país contagia la seva psicopatia perversa a qualsevol lloc del planeta en temps real. D'aquesta manera esdevé una pandèmia de propagació instantània. La globalització de la xarxa fa que sigui molt més complexa la identificació i detenció dels criminals.

Dificulta la recuperació de les víctimes:

Com et sentiries si t'assabentes que has estat violada perquè la policia ve al teu domicili a detenir la teva parella, i et mostra el material videogràfic en el qual apareixes sent violada sense saber-ho, i que la porta d'accés al teu cos ha estat la persona en qui més confiaves?

Revictimització i assetjament

Aquestes comunitats organitzen campanyes d'assetjament contra víctimes, periodistes, investigadors o activistes, desincentivant les denúncies i causant danys psicològics i morals afegits a la mateixa perpetració de la violació.

Quins factors psicològics intervenen en la motivació d'aquestes conductes?

Fa dècades que la psicologia, la psiquiatria forense i la criminologia es fan aquesta pregunta.

No s'ha identificat un perfil psicològic concret però les investigacions científiques sobre delinqüència sexual organitzada, violència grupal, i comunitats criminals en línia suggereixen que hi ha diversos processos psicològics que influeixen en el fet que un grup pugui cometre delictes, que recopili proves dels mateixos, malgrat l'enorme risc legal que això els suposa.

Els factors identificats fins al moment són:

Desindividuació i difusió de la responsabilitat

Actuant en grup, l'individu sent que la seva responsabilitat personal disminueix. Es produeix una desinhibició grupal auto-retroalimentada i d'aquesta manera es percep una dispersió de la responsabilitat, que al seu torn redueix el sentiment de culpa. Dins del microsistema de la comunitat delictiva, les conductes criminals es normalitzen, oblidant la pertinença a un sistema d'àmbit més ampli: la societat i el context cultural.

Escalada de la normalització

En aquestes comunitats es comença parlant de delictes lleus, de manera que cada nova intervenció es construeix sobre les intervencions anteriors, de manera que es produeix un creixement exponencial.

Primer s'utilitza un llenguatge misogin i deshumanitzant (la base), per passar a un segon estadi en el qual apareixen les bromes sobre violència sexual (la fantasia).

A continuació, es comparteixen fantasies que estimulen la imaginació de fantasies cada vegada més elaborades (pluja d'idees). El següent pas és la col·laboració mútua en consells pràctics per convertir aquestes fantasies perverses en realitats cada vegada més cruels.

I finalment es produeix la planificació, l'execució, la recopilació d'evidències objectives (material en vídeo) que acreditin la perpetració del delicte per ser compartides en el grup i així rebre el reconeixement grupal de la culminació del crim.

Deshumanització de les víctimes

No cal ser psicòleg per endevinar que un home que necessiti aquest tipus de “reconeixement” no té cap autoestima ni empatia. Es clar, que si no té autoestima tampoc tindrà una mínima autoestima envers les víctimes. La manca d'autoestima no és cap trastorn mental, i no incapacita ningú de manera que pugui evitar assumir la seva responsabilitat. La prova més evident que hi ha una plena consciència del que s'està fent, i de la seva gravetat, és el llenguatge codificat que ha utilitzat aquesta comunitat de “L'Escola Alemanya de Conducció”.

Recompensa social

Dins del microsistema tòxic l'individu obté reconeixement, prestigi, admiració i sensació de pertinença.

Cerca de poder i control 

La motivació real no és el desig sexual sinó exercir un poder absolut sobre la dona, la dominació i la humiliació. Desvaloritzant, deshumanitzant i cosificant és la forma patològica de poder suportar una autoestima inexistent: tracten d'aconseguir que les dones siguin menys valuoses del que ells són quan, en realitat, per les seves conductes s'evidencia el seu inexistent valor humà.

Desconnexió moral

Minimitzar la violència perpetrada, pensar que tots els del grup pensen o senten igual i la culpabilització a la víctima del que li ha passat són les estratègies emocionals de desconnexió moral que utilitza l'home que participa en aquest tipus de comunitats, per justificar conductes inimaginablement violentes i perjudicials sense experimentar un desafiament moral intern.

La cambra d'eco

Els sistemes tancats amb fronteres infranquejables, com ho són aquestes comunitats en línia, esdevenen un espai propici perquè les opinions més extremes siguin les que rebin més elogis i aprovació del grup. Es produeix una ràpida radicalització en línia de manera que la violència extrema dota d'identitat al grup.

Per què graven els seus delictes si això els incrimina?

Aquesta és una altra pregunta que qualsevol ésser humà amb dos dits de front no pot comprendre. Ho fan perquè tenen una distorsió en la valoració del risc. Creuen que les xarxes socials són un escut que els protegeix, i si a més utilitzen un codi secret en les comunicacions se senten no només fora de perill, sinó per sobre de la Llei i de la resta dels mortals.

En realitat, tenen la creença irracional que mai se'ls podrà identificar. Els vídeos son la prova objectiva del seu triomf davant la resta dels membres de la comunitat, que utilitzaran com a aliment per al seu estatus dins del grup. En comptes de considerar aquests vídeos com una prova incriminatòria, els veuen com un segur que els blinda, ja que els podran utilitzar per extorsionar les víctimes si aquestes es rebel·len.

Què és el biaix d'impunitat? Quins factors el reforcen?

És una distorsió cognitiva segons la qual, l'individu té la creença irracional que és improbable que pugui ser descobert, denunciat, i conseqüentment, castigat pels seus actes. 

Què es pot fer?

Educació centrada en el sentit del consentiment

Partint de la base que és impossible posar-li portes al camp, el més efectiu sigui posar-li portes al cos. Això implica establir com a objectiu principal l'educació sustentada en el sentit del consentiment i l'alfabetització digital des d'edats primerenques.

Davant d'un problema global, una solució global

Aquest tipus de delictes haurien de poder ser tractats de la mateixa manera en tots els països del món. Per tant, és imprescindible la cooperació internacional entre governs, empreses tecnològiques i organitzacions especialitzades.

Investigació científica

Ens fa falta evidència científica sobre la dinàmica d'aquest tipus de comunitats per comprendre com evolucionen amb l'objectiu de poder frenar el seu creixement.