El repte marró: incivisme lúdic i vandalisme nihilista
S'ha viralitzat l'escatològic "repte marró", que consisteix a defecar en piscines públiques amb l'objectiu d'aconseguir-ne el tancament i fer-ne difusió a les xarxes socials.
Què és el repte marró?
Una vegada més, ens trobem davant d'un altre dels reptes virals. Aquest cop, el més desagradable de tots, pel seu caràcter escatològic.
Quines motivacions pot tenir un subjecte per defecar en una piscina pública? On és la gràcia?
Comencem per la conducta individual. L'acte vindria motivat per diferents variables conductuals que alhora comporten dinàmiques de recompensa que li generen plaer psicològic.
Cerca de visibilitat digital
Hi ha persones amb una autoestima mínima o nul·la que necessiten sentir que fan alguna cosa que té un ressò important. Utilitzant les xarxes socials de missatges i vídeos de format curt que premien la transgressió i l'efecte immediat (valor de xoc), aconsegueixen que el nombre de likes, reproduccions, o les vegades que es comparteix el contingut funcionin com un reforçador immediat de la dopamina, que funciona com una droga natural. Això té una dinàmica adictiva ja que com menor és el període de temps entre la conducta i la recompensa consegüent a l'execució de la conducta, més enganxa. Per posar un exemple: Si et fumes un porro avui, i et fes efecte al cap de cinc anys, la marihuana no seria, en absolut, adictiva. Per tant, l'efecte de la immediatesa és molt important.
Quan estem parlant de xarxes socials no hem de pensar en com les coneix la majoria de la població, com a espais virtuals oberts a tothom. En aquest cas ens referim a grups tancats de xarxes socials com ho pot ser un grup de Telegram, al qual només se li dóna entrada a usuaris de confiança. Si la viralització fos en una xarxa oberta, seria fàcil perseguir l'infractor. Saben que les seves conductes són delictives, i l'exclusivitat de pertinença a un grup privat encara aglutina més els seus membres.
Gamificació de la conducta antisocial
Es tracta de convertir una entremaliadura que viola les normes més elementals de convivència en un repte objectivament mesurable mitjançant les mètriques d'interacció (likes, aparicions en mitjans de comunicació, etc.). D'aquesta manera es percep més com un joc que com un atemptat contra la salut pública, de manera que la percepció subjectiva de l'individu queda minimitzada. Per a ell només és un joc, un repte, o una competició grupal, a l'empara de l'anonimat de les xarxes socials.
Sensació de poder i de control
Aconseguir tancar una piscina pública, modificant la quotidianitat dels usuaris fa sentir a l'individu que és capaç d'influir en la vida de moltes persones, obligant-les a canviar les seves rutines. Una altra vegada estaríem parlant de persones sense autoestima que d'aquesta manera poden "sentir" que fan alguna cosa rellevant en la seva vida.
Accés a la notícia fent click aquí
Fragment de l'entrevista: del minut 6 al minut 22
Pes específic dels factors psicosocials
Trastorn de la responsabilitat comunitària
Despersonalització
Legitimitat intra-grupal
Podria aquest fenomen estar relacionat amb les tensions racials en l'ús de les piscines?
Les piscines públiques estan sent l'escenari en el qual es manifesten conflictes identitaris. De fet, són espais molt petits en els quals convergeixen diferents formes d'oci, de convivència, de percepcions del cos, de normes de convivència i de diversitat cultural.
Tanmateix, no s'ha trobat evidència pública que aquest repte viral derivi directament sobre la vestimenta de dones àrabs a les piscines públiques. Sense aquesta evidència, que hauria de ser coordinada i/o reivindicada per alguna de les posicions, hem de considerar que les piscines públiques estan sent l'escenari on es desenvolupen dues fenomenologies diferents al mateix temps. Això no treu que, en el clima de polarització social en el qual estem immersos en aquest moment, aquests actes puguin ser instrumentalitzats per qualsevol sector implicat per realimentar discursos d'alteritat, culpabilització mútua entre parts, o estigmatització cap a col·lectius concrets.
Conseqüències psicològiques en els usuaris
Fàstic moral per la vulneració de la seguretat higiènica
Paranoia compartida
Indefensió apresa
Comparteix aquest article:
Per a LinkedIn, enganxa el text copiat al cos de la publicació. La targeta de l’enllaç no substitueix aquest text.
Compartir manualment
Copia el títol, la descripció i l’enllaç. Adjunta la foto desada a la teva publicació.
Enric Soler
Psicòleg especialista en disfuncions relacionals familiars.
També et pot interessar:
No hi ha articles relacionats en aquest moment.