07/08/2026

El repte marró: incivisme lúdic i vandalisme nihilista

S'ha viralitzat l'escatològic "repte marró", que consisteix a defecar en piscines públiques amb l'objectiu d'aconseguir-ne el tancament i fer-ne difusió a les xarxes socials.

El repte marró: incivisme lúdic i vandalisme nihilista

Què és el repte marró?

Una vegada més, ens trobem davant d'un altre dels reptes virals. Aquest cop, el més desagradable de tots, pel seu caràcter escatològic. 

Aquesta conducta es pot analitzar des de la psicologia social, la sociologia de l'espai urbà, o des de la conducta eixam de les xarxes socials.

Quines motivacions pot tenir un subjecte per defecar en una piscina pública? On és la gràcia?

Comencem per la conducta individual. L'acte vindria motivat per diferents variables conductuals que alhora comporten dinàmiques de recompensa que li generen plaer psicològic.

Cerca de visibilitat digital

Hi ha persones amb una autoestima mínima o nul·la que necessiten sentir que fan alguna cosa que té un ressò important. Utilitzant les xarxes socials de missatges i vídeos de format curt que premien la transgressió i l'efecte immediat (valor de xoc), aconsegueixen que el nombre de likes, reproduccions, o les vegades que es comparteix el contingut funcionin com un reforçador immediat de la dopamina, que funciona com una droga natural. Això té una dinàmica adictiva ja que com menor és el període de temps entre la conducta i la recompensa consegüent a l'execució de la conducta, més enganxa. Per posar un exemple: Si et fumes un porro avui, i et fes efecte al cap de cinc anys, la marihuana no seria, en absolut, adictiva. Per tant, l'efecte de la immediatesa és molt important.

Quan estem parlant de xarxes socials no hem de pensar en com les coneix la majoria de la població, com a espais virtuals oberts a tothom. En aquest cas ens referim a grups tancats de xarxes socials com ho pot ser un grup de Telegram, al qual només se li dóna entrada a usuaris de confiança. Si la viralització fos en una xarxa oberta, seria fàcil perseguir l'infractor. Saben que les seves conductes són delictives, i l'exclusivitat de pertinença a un grup privat encara aglutina més els seus membres.

Gamificació de la conducta antisocial

Es tracta de convertir una entremaliadura que viola les normes més elementals de convivència en un repte objectivament mesurable mitjançant les mètriques d'interacció (likes, aparicions en mitjans de comunicació, etc.). D'aquesta manera es percep més com un joc que com un atemptat contra la salut pública, de manera que la percepció subjectiva de l'individu queda minimitzada. Per a ell només és un joc, un repte, o una competició grupal, a l'empara de l'anonimat de les xarxes socials.

Sensació de poder i de control

Aconseguir tancar una piscina pública, modificant la quotidianitat dels usuaris fa sentir a l'individu que és capaç d'influir en la vida de moltes persones, obligant-les a canviar les seves rutines. Una altra vegada estaríem parlant de persones sense autoestima que d'aquesta manera poden "sentir" que fan alguna cosa rellevant en la seva vida.

El repte marró: incivisme lúdic i vandalisme nihilista

Accés a la notícia fent click aquí

Fragment de l'entrevista: del minut 6 al minut 22

Pes específic dels factors psicosocials

Trastorn de la responsabilitat comunitària

No es tracta d'una patologia mental, però sí d'una percepció distorsionada de la relació d'un mateix amb la societat. D'aquesta manera es produeix una desconnexió del valor del que és social, d'allò que és comú, reforçant l'egocentrisme i l'autoexclusió de la xarxa de relacions socials comunitàries per refugiar-se amb més força en les comunitats virtuals. 

Despersonalització

En allunyar-se de la pertinença a una comunitat real, cara a cara, i reforçar-se la pertinença a una comunitat virtual, es produeix una desinhibició online i la despersonalització dels altres, ja que el context digital fa que l'autor no percebi l'impacte real de les seves accions. Per tant, estem parlant d'un declivi de l'empatia en favor d'un reforç de l'ego per part de l'audiència de les xarxes socials. 

Legitimitat intra-grupal

Es genera una dinàmica relacional en la qual el desafiament a les normes bàsiques de convivència es converteix en una espècie de ritual de pertinença, i així la responsabilitat individual queda completament emmascarada per la legitimació de la col·lectivitat que aplaudeix aquesta conducta.

Podria aquest fenomen estar relacionat amb les tensions racials en l'ús de les piscines?


Les piscines públiques estan sent l'escenari en el qual es manifesten conflictes identitaris. De fet, són espais molt petits en els quals convergeixen diferents formes d'oci, de convivència, de percepcions del cos, de normes de convivència i de diversitat cultural. 

Tanmateix, no s'ha trobat evidència pública que aquest repte viral derivi directament sobre la vestimenta de dones àrabs a les piscines públiques. Sense aquesta evidència, que hauria de ser coordinada i/o reivindicada per alguna de les posicions, hem de considerar que les piscines públiques estan sent l'escenari on es desenvolupen dues fenomenologies diferents al mateix temps. Això no treu que, en el clima de polarització social en el qual estem immersos en aquest moment, aquests actes puguin ser instrumentalitzats per qualsevol sector implicat per realimentar discursos d'alteritat, culpabilització mútua entre parts, o estigmatització cap a col·lectius concrets.

Conseqüències psicològiques en els usuaris

La repetició cada vegada més freqüent d'aquests episodis té conseqüències psicològiques i relacionals en la població.

Fàstic moral per la vulneració de la seguretat higiènica

El fet de trobar matèria fecal en un context que hauria de ser lúdic, de gaudi recreatiu, on les famílies porten els seus fills petits desencadena reaccions d'aversió i desconfiança en la seguretat de les instal·lacions. El que havia de ser un dia de vacances lúdic es converteix en una experiència xocant, que no solament pot canviar els plans del dia (i dels necessaris per a la hipercloració per desinfectar la piscina) sinó que pot deixar una empremta aversiva a aquestes instal·lacions, que podrien perdre usuaris de manera definitiva.

Paranoia compartida

Encara que no s'hagi presenciat el fet, si es produeix en una piscina pública d'un usuari habitual, el mer coneixement de l'episodi pot desencadenar una sensació paranoica que transforma la percepció des d'una concepció d'espai lúdic a una consideració d'un espai perillós. 

Indefensió apresa

La interrupció d'un servei públic essencial en aquest moment de l'any pot provocar sensació d'impotència, augmentar el rebuig institucional al qual es culpabilitza per no haver-ho pogut evitar, i un ressentiment generacional ja que es dona per fet que aquest tipus de conductes no són pròpies de generacions més madures que haurien de poder gaudir sense preocupacions dels seus moments d'oci estiuenc.

Enric Soler
Màster Universitari Oficial de Recerca en Psicologia de la Salut i Qualitat de vida per la UAB




repte marróconducta antisocialpsicologia socialxarxes socialsgamificacióvandalismecomportament viral

Vols parlar amb l'Enric?

Comparteix aquest article:

FacebookXLinkedInWhatsApp

Per a LinkedIn, enganxa el text copiat al cos de la publicació. La targeta de l’enllaç no substitueix aquest text.

Compartir manualment

El repte marró: incivisme lúdic i vandalisme nihilista
Obrir foto de portada

Copia el títol, la descripció i l’enllaç. Adjunta la foto desada a la teva publicació.

Enric Soler

Enric Soler

Psicòleg especialista en disfuncions relacionals familiars.

També et pot interessar:

No hi ha articles relacionats en aquest moment.

Utilitzem galetes pròpies essencials i galetes analítiques anònimes per millorar el lloc web. Pots rebutjar-les o consultar la nostra política de privacitat.