Segueixes depenent d’una psicoteràpia permanent? Si és així, alguna cosa no funciona. Fer psicoteràpia implica convidar al psicoterapeuta a què formi part de la teva vida durant un temps limitat. El canvi ha de romandre sense el terapeuta.
Et convido a llegir la següent història:
El testament d’Alí-Babà
Explica la llegenda que caminaven, errants pel desert, els quatre fills d’Alí-Babà, sumits en la tristesa per la mort del seu pare, sense saber com resoldre un problema familiar: el seu testament.
Alí-Babà tenia 39 camells i era el seu desig deixar la meitat del seu llegat al primogènit; una quarta part seria per al segon; la vuitena part per al tercer i la desena part per al fill petit. Com podien fer els comptes amb 39 camells? Semblava impossible. Van discutir iradament fins que es van creuar al camí amb un ancià beduí, famós per la seva saviesa, a qui van consultar.
| Repartiment de 39 camells | ||
|---|---|---|
| Primogènit | 1/2 = | ? |
| Segon fill | 1/4 = | ? |
| Tercer fill | 1/8 = | ? |
| Quart fill | 1/10 = | ? |
Aquest, els va prestar momentàniament el seu camell, de manera que van poder procedir a fer els comptes. D’un total de 40 camells, la meitat, 20, serien per al fill gran. Per al segon, al qual li corresponia la quarta part, li van quedar 10 camells. La vuitena part per al tercer, és a dir 5 camells. I al fill petit li van correspondre 4 camells, que és la desena part de 40. En total sumaven 39 camells, de manera que li van tornar el seu a l’ancià beduí.
| Repartiment de 39 + 1 camells | ||
|---|---|---|
| Primogènit | 1/2 = | 20 |
| Segon fill | 1/4 = | 10 |
| Tercer fill | 1/8 = | 5 |
| Quart fill | 1/10 = | 4 |
| Total | 39 | |
| Sobra | 1 |
Utilitzo amb freqüència aquesta metàfora per il·lustrar com hauria de ser qualsevol relació d’ajuda. En el moment que la família sol·licita suport al terapeuta, aquest, s’integra en aquesta família durant un temps per possibilitar el desbloqueig de les dificultats emocionals. Una vegada el grup familiar ha pogut avançar, el terapeuta ha de separar-se de la família o de la persona en dol, deixar-la marxar lliurement perquè segueixi el seu camí.
Fer psicoteràpia implica convidar al psicoterapeuta a què formi part de la teva vida durant un temps limitat, amb l’objectiu d’aconseguir un canvi que romandrà més enllà de la relació terapèutica.
Fent referència al suport de dol, no és estrany trobar relacions terapèutiques interminables, de vegades emmascarades sota cursos de formació en dol o tallers d’experiències, que s’encadenen consecutivament. Per descomptat que cada ésser humà elabora les seves pèrdues com li resulta millor fer-ho possible, en virtut de la diversitat humana, no hi ha un temps establert. Es tracta d’un procés emocional progressiu, amb alts i baixos i abans de res, molt dolorós. Acostumar-se a viure amb l’absència d’alguna persona estimada no és tasca fàcil, ni ràpida. Però tot ésser humà té dret a construir una nova manera de viure que integri l’absència de l’ésser estimat sense dependre sempre d’un suport especialitzat. Respecte al terapeuta, és d’esperar una actitud ètica i honesta que l’ha de portar a proposar objectius.
Per això mateix, potser sigui una bona idea, que la persona o família en dol i el professional de suport, dediquin un temps per definir els objectius terapèutics a seguir, al principi de l’assistència i que puguin revisar periòdicament el camí que han avançat junts, així com el que encara els hi queda per recórrer.
I tu? Segueixes aferrat a una psicoteràpia perpètua?
No Comments