No vagis al psicòleg! Porta-li les teves relacions.

Les relacions: un pastís que s’elabora entre dos.

Pensa una empresa que consideres important. Del sector que vulguis. Una multinacional petroliera? Un proveïdor de serveis de l’Internet? No t’ho pensis massa. Ja la tens ?. Bé, doncs anem al següent pas.

Ara imagina que tu controles el 50% de les accions d’aquesta empresa. Què et sembla? Creus que tens marge per influir en l’esdevenir d’aquesta empresa? Espero que la resposta sigui afirmativa, perquè a qualsevol accionista li agradaria tenir semblant percentatge d’accions!

Des de la perspectiva de la psicologia relacional considerem que és impossible comprendre l’individu aïllant-lo de les seves relacions. Som éssers socials. En una relació entre dues persones, sigui del tipus que sigui (mare-fill, empleat-cap, d’amistat, de parella, avi-nét …) els implicats perceben un cert “clima”, que és pel que ens interessem quan li preguntem a algú: Què tal et portes amb els teus pares? Les respostes poden ser molt diverses, però en funció de com sigui la relació que les dues parts han construït, la resposta dels implicats sol ser semblant. És a dir, les dues parts perceben aquest “clima”.

És com si les relacions fossin un pastís que cuinem a mitges amb l’altre. Si nosaltres posem ingredients dolços i l’altra part els està posant picants, per exemple, quan el pastís surti del forn no serà del gust de cap dels dos.

Aleshores em pregunto: Si podem decidir quins ingredients posem en les nostres relacions, i identificar quins ingredients està posant l’altra part, per què la gent es queixa tant de les seves relacions ? Per què tan sovint una part considera que la responsabilitat és de l’altra part, si ambdues tenen el 50% de les “accions” de la seva relació? Per què no fem servir el nostre poder en cadascuna de les nostres relacions?

No crec que sigui perquè ens agradi patir. No serà que no hem provat altres formes de relacionar-nos ? Si canviem la forma en què ens relacionem, canviarà la forma de relacionar de l’altra part implicada? La resposta és: sí. Aaahh! Doncs aleshores, si aconseguim això, passem a tenir una mica més que el 50% del poder en la relació: oficialment tenim el 50% i, a més, podem disposar d’una especial habilitat per manegar-la de forma més satisfactòria.

D’aquesta manera ja no val allò de “em vaig separar perquè ell era un passiu-agressiu” o “em vaig divorciar perquè ella era una manipuladora”. Potser és més interessant preguntar-se: Què vaig poder estar fent jo per permetre que ell es comportés de forma passivo-agressiva o que ella es comportés com una persona manipuladora?.

Fins aquí tot està clar. Però, com es poden millorar les relacions?

En mi no trobaràs “palmoterapia”, ni ho solucionarem posant 5 pedres una damunt d’una altra. La solució passa per una anàlisi de la forma de relacionar-te i el disseny d’una nova estratègia per fer-ho de forma més saludable.

Comencem?