El Nadal obliga la celebració i l’alegria de compartir la festa amb la família. Però… com és possible celebrar les festes si ens sentim tristos per la pèrdua d’un ésser estimat? Té sentit celebrar alguna cosa quan no tenim ànim per fer-ho? En aquestes dates, les persones que es troben en un procés de dol, se senten encara més tristes, saturades, amb la sensació de pèrdua de control emocional, sense forces per decorar la casa, per comprar regals o per organitzar un dinar familiar, alhora que el seu entorn pressiona perquè ho facin. D’aquesta manera es presenten importants reptes per a les famílies que han perdut un ésser estimat, més encara si la pèrdua s’ha produït fa poc temps i és el primer any en que s’ha d’encarar la celebració de Nadal.
Comença un període en que es presenten diverses ocasions en que tradicionalment les famílies s’ajunten. Fills que viuen lluny “tornen a casa per Nadal” i es retroben amb familiars amb els quals no tenen un tracte diari. Però aquest any hi ha una nova convidada a taula: l’absència.
El buit que ha deixat l’ésser estimat que ja no hi és. Sens dubte, una convidada que ha irromput en la celebració, en contra de la nostra voluntat. L’absència és silenciosa però es fa molt present, representa una implacable evidència de la pèrdua de l’ésser estimat. Davant d’això, no és estrany que alguns membres de la família tinguin un autèntic temor a l’abordatge d’aquestes festes, que cada individu se senti atrapat en una situació que amenaça de desbordar els propis recursos emocionals.
Hi ha diferents maneres en que una família enfronta això, és a dir, què fan i com ho fan. Quins recursos posen en marxa, com entenen el que estan sentin per donar resposta a l’esdevenir al que s’enfronten. La família haurà de fer esforços cognitius i de conducta per manejar les necessitats pròpies i també les de la resta de familiars, potser amb por de no ser capaços d’enfrontar-les.
És per això que moltes famílies, opten per intentar estalviar-se el sofriment, eviten compartir i reconèixer la presència de l’absència. Actuen com si no hagués passat res, desvien la mirada del lloc que ocupava la persona morta a la taula de Nadal. És com si hi hagués un elefant de color de rosa a l’habitació, però tothom es comporta com si no el percebessin. Aquesta és una reacció humana comprensible ja que, el dolor és tan intens, que s’intenta evitar a tota costa. No hi ha lloc per a l’expressió de dolor, és com si hi hagués un pacte implícit segons el qual, ningú estigués autoritzat a mostrar en públic les seves autèntiques emocions. Sens dubte, això requereix d’un esforç personal de contenció, que converteix l’experiència de la celebració nadalenca en alguna cosa, encara més dolorosa.
Altres maneres d’”evitar” a l’abast de la mà, en aquestes dates, (que no ajuden en absolut), poden ser, per exemple, el consum excessiu d’alcohol (beure per oblidar). La ingesta desmesurada i també les compres compulsives. En definitiva, amb aquesta manera d’encarar el problema, no es resol i es perd una oportunitat d’or per compartir el dolor de l’absència amb els nostres éssers estimats.
Altres famílies, però, opten per l’estratègia d’enfrontar-se de manera activa sobre la presència de l’absència. La persona morta no hi és, però segueix present en el record de tots. Els familiars han acordat què fer amb l’espai buit que hi ha a la taula en la celebració de Nadal. Alguns col·loquen una espelma encesa o una fotografia del/la mort/a, com a símbol de reconeixement i respecte. En ocasions, hi ha famílies que inclouen en el menú el plat favorit de la persona morta com a homenatge. N’hi ha que prefereixen fer un brindis per la memòria de qui ja no hi és. Es tracta de petits rituals que permeten compartir el dolor i expressar el vincle afectiu que persisteix.
En aquest tipus d’estratègia d’enfrontament actiu dels familiars, es dóna permís per parlar de com se senten davant l’absència, entenen que és natural que en determinats moments algú necessiti plorar o sentir-se trist.
D’altres famílies, reorganitzen les funcions i els rols dels membres, tracten de trobar una nova manera de celebrar el Nadal que resulti satisfactòria per a tots: potser sigui aquest un bon moment per “passar el testimoni” de generació en generació en la funció d’encarregar-se de l’organització de la celebració nadalenca. Es tracta d’inventar un nou Nadal en que s’adaptin els rituals i costums a la nova situació.
No existeix una manera millor o pitjor d’encarar les festes nadalenques quan s’està de dol. Cada família ha de trobar la manera d’organitzar-les que faci sentir-se bé a tots els membres, d’aconseguir que aquestes festes no impliquin un dolor afegit al de la pèrdua.
És per això que us invito a tots aquells que ja heu viscut unes festes en dol, a que compartiu, en aquest bloc, aquells petits rituals o recursos familiars que hagueu posat en marxa i que us han estat útils. Segurament seran de gran ajuda per a aquelles persones que s’encaren al primer Nadal sense l’ésser estimat, que l’hagin perdut enguany; quedeu invitats a compartir els plans que teniu per a aquestes festes.
Us desitjo un Nadal seré, en companyia dels que compartiu el sentiment de dolor per la pèrdua del vostre ésser estimat.
No Comments