La Covid-19: quina funció té?
És la Covid-19 un problema? O un símptoma? Abans de plantejar-ho, potser sigui convenient una petita introducció.
Sovint fem servir la paraula “sistema” sense prestar molta atenció al seu significat. Un sistema, vocable procedent del llatí systēma, i aquest del grec σύστημα (systema), és un conjunt d’elements inter-relacionats entre si, que funcionen com un tot, seguint unes lleis bàsiques . Entre elles, es troba la Llei de l’Homeòstasi . A grans trets, aquesta llei imposa que tot sistema viu es defineix per la seva tendència a mantenir-se estable. Homeòstasi procedeix del grec (homeo = similar) i estasi = estat o estabilitat. Ens interessa particularment el concepte d’homeòstasi cibernètica, que es refereix a la capacitat que tenen determinats sistemes per poder preservar una sèrie de variables en un estat d’equilibri dinàmic o estacionari amb l’objectiu de poder seguir funcionant al llarg del temps. Per a això, els sistemes cibernètics tenen la capacitat de canviar determinats paràmetres de la seva estructura interna.
D’aquesta manera podem parlar de el sistema solar, de el sistema operatiu d’un ordinador, de el sistema sanitari, sistema polític, sistema educatiu, sistema digestiu, sistema financer, sistema familiar, sistema organitzacional, i infinits exemples més.
Tothom formem part d’un macrosistema cibernètic (Univers) que s’estructura en diversos subsistemes, i alhora som en si mateixos un sistema amb els nostres propis subsistemes. Vivim, ens desenvolupem, i morim en el Sistema Terrestre, un subsistema d’el Sistema Univers.
Formem part d’un sistema dinàmic (un sistema cibernètic) que va canviant al llarg de el temps en funció dels canvis que es produeixen en cadascuna de les “peces” d’aquest complexíssim engranatge que és la Natura, que té un únic propòsit: perpetuar-se. Qualsevol canvi en una part, per insignificant que sigui, afecta totes les altres. D’aquesta manera, tots els nostres actes i decisions estan connectats i les possibilitats d’interrelació són impredictibles. Això explica el misteriós alhora que popular Efecte Papallona:
Vídeo amb llicència de Creative Commons
“L’aleteig d’una papallona pot causar un tifó en algun lloc del món.”
Proverbi (curiosament) xinès
Llavors, quan parlem del Sistema Terrestre, podem comprendre’l com un conjunt d’elements inter-relacionats que funcionen com un tot, i s’auto-regula per mantenir l’estabilitat suficient per seguir funcionant. És el sistema format per infinitat de subsistemes, que al seu torn es formen d’altres, altres …, i infinitament altres subsistemes.
Distinció entre símptoma i problema
Quan qualsevol sistema perd la seva estabilitat, es veu obligat a fer canvis per recuperar-la i seguir funcionant. Per exemple, quan un ésser humà, com a sistema biològic que és, pateix un infart de miocardi, és que hi ha alguna cosa que no funciona bé en el seu sistema cardiovascular. L’infart és el símptoma, i el metge haurà de trobar quin és el problema subjacent al símptoma, per posar-hi remei. Posem, per exemple, que l’infart ha estat provocat per hipertensió arterial. A partir d’aquí, el metge haurà d’intervenir sobre el sistema circulatori perquè recuperi el seu equilibri.
Donem per descomptat que primer ha intervingut adequadament sobre el símptoma, evitant que l’infart acabi amb la vida de la persona que l’ha patit, però després ha d’intervenir sobre l’autèntic problema. Si no soluciona la causa, el símptoma es repetirà. En el nostre exemple el problema és l’hipertensió arterial, de manera que el metge prescriurà un medicament antihipertensiu, un betabloquejant perquè el cor ja danyat quedi protegit a futur davant d’una eventual sobrecàrrega, i un anticoagulant per prevenir que es formin coàguls de sang que obstrueixin les artèries coronàries. Òbviament, recomanarà un estil de vida i dieta saludables.
Per a què serveix el símptoma?
El símptoma és la “veu d’alarma” que fa visible el problema. Sense el símptoma, el problema subjacent no pot ser identificat i, per tant, no se li pot posar remei. D’aquesta manera, el símptoma té una funció fonamental: donar-nos pistes sobre com resoldre el problema.
Què té a veure tot això amb la Covid-19?
El Planeta Terra fa temps que es queixa: Tsunamis, el temporal Glòria, canvi climàtic, i catàstrofes diverses. Al nostre Gran Sistema, és a dir, la Mare Naturalesa, només li queda l’opció de confrontar als que estem provocant un desequilibri homeostàtic de tal magnitud que representem l’amenaça més seriosa perquè segueixi existint: l’espècie humana.
Imatge cortesia de Pete Linforth a Pixabay
La psicòloga italiana Francesca Morelli, hàbil interpretadora del que ens està passant, fa una excel·lent anàlisi de la funció de l’símptoma de la Covid-19 referent a la nostra societat actual, i ens convida a una interessant reflexió:
El Món s’està encarregant de posar a l’ésser humà al seu lloc, i ho fa de forma intel·ligent. Potser massa intel·ligent per a nosaltres, que vivim segle rere segle instal·lats en un deliri de superioritat respecte als altres éssers vius amb els quals cohabitem, que ens creiem amos i senyors del Planeta, i de fer amb l’ecosistema el que ens plagui.
La Covid-19 no és un problema,
és el símptoma d’una societat malalta
Hem intentat canviar les lleis de l’Univers, hem maltractat el Planeta com si tingués la possibilitat de mantenir el seu equilibri malgrat tensionar-lo sense límits. El Gran Sistema Planeta Terra està a punt de perdre el seu equilibri homeostàtic. Una de dues, o canviem d’actitud, o els que posem en escac al Sistema Natura desapareixerem de la mateixa manera que els dinosaures en el seu temps.
I ara, què?
Ara ens toca “escoltar” el que ens diu el Planeta Terra mitjançant la seva missatgera Covid-19. Després, podrem donar-li resposta.
Escoltem-lo amb la visió de Darinka Montico:
Ja que l’admirada col·lega Francesca Morelli s’ha encarregat d’interpretar el missatge que la Covid-19 envia a la societat occidental, em permetré compartir la meva lectura del missatge d’aquest coronavirus a una escala menor, fent referència a diferents subsistemes del nostre context més proper.
Què pot estar dient-li el virus a …
… la seva Majestat el Rei?
La meva corona sí que és “Real”, la teva no existeix. Si vols comprovar-ho, fes-te una anàlisi de sang, i veuràs que no és blava. Ets una diminuta peça del sistema tan important i insignificant com qualsevol ésser humà. La dinàmica generacional de la teva “estirp” és absolutament disfuncional. Tan disfuncional com “repudiar” el pare que et va donar la vida, que al seu torn va fer el mateix amb el seu. Baixa del teu deliri de grandesa, i comença a remar com un ésser humà qualsevol. Les teves accions repercuteixen en els altres, i més que ajudar entorpeixen. Escolta la cassolada d’aquesta nit, i digues-me com et sents.
… la seva Excel·lència, el Sr. Presidente del Gobierno?
Ja m’he ficat a casa teva i, segueixes creient que la ciutadania creurà en els teus super-poders per evitar que no entri a les seves? Una pandèmia sí que té a veure amb els territoris. Des de les 17 comunitats autònomes t’ofereixen ajuda i la rebutges. Anuncies dirigir un missatge a la població i els fas esperar set hores per anunciar bajanades de tal calibre com que podran anar a la perruqueria. No tothom vol tenir el serrell tan perfecte tenint a la seva parella a casa infectada. Ves a la perruqueria a fer-te les celles, confina’t, i quan acabi tot asseu davant un bon psicòleg per corregir aquests temibles trets de personalitat narcisista que et caracteritzen. Narcís va morir ofegat al llac en el qual es mirava a si mateix. El sistema polític (mal anomenat “classe política”) ha de ser servidor de poble, no la nova aristocràcia.
… el Sistema Sanitari?
Que hagin de dir-vos tantes vegades que sou els millors del món, és realment inquietant. Em pregunto si és el millor qui accepta fer la seva feina amb sous de misèria, sense material sanitari suficient, i condicions laborals i de seguretat personal lamentables?. Pot ser el millor sistema sanitari el que no compta amb recursos que retinguin els millors talents, que han hagut d’emigrar perquè el seu país els ha fallat?. Realment es pot ser el millor sense la garantia de disposar de fons suficients per a la recerca mèdica?. Es pot ser el millor atenent a malalts en visites de 10 minuts, en els quals no hi ha temps de mirar-los als ulls perquè considereu més important registrar en la història clínica que escoltar el malalt?. Això sí, sou els millors en compromís. Si fóssiu controladors aeris ara seria el moment d’una vaga general.
I en aquest apartat, jo, la Covid-19, m’he de disculpar per la “jugada” que us he fet a l’Hospital d’Igualada. Era el millor lloc on podia “igualar” a tots i totes. Que a ningú se li acudeixi que pel simple fet de portar una bata blanca no pot passar en un instant a l’altre costat de la taula. I aquí, les retallades i la manca d’inversió es suporten molt pitjor.
… el Sistema Financer?
Seré molt breu: Sense classe mitjana no hi ha sortida. L’esclavitud no va funcionar, i el Món no permetrà sostenir-se en equilibris tan extremadament polaritzats. He vingut a posar-los a vostès en escac, senyors vestits d’Armani. Segueixin vostès instal·lats en el seu deliri compartit de les Borses. Ja no se’n recorden dels suïcidis de Wall Street?
… la Ciutadania?
Tranquils, ja m’encarrego jo de “retratar” tothom. Traureu el millor i el pitjor de l’espècie humana. Així podreu decidir amb quina versió us voleu quedar de vosaltres mateix@s. I recordeu: l’actitud de cadascun influeix inexorablement en els demés, i viceversa. De vosaltres depèn que tot canviï.
I a tu? Què et diu la Covid-19?
Ara, confinat/da, tens temps per a pensar-ho
Màster Universitari de Recerca en Psicologia de la Salut i Qualitat de Vida per la UAB
No Comments