Fatiga per Compassió i Covid-19: l’altra pandèmia

La Covid-19 porta associada una altra pandèmia que afecta el personal sanitari: la Fatiga per Compassió


Índexde continguts

Introducció

Què és la fatiga per compassió?

Factors de risc

Avaluació

Símptomes

Tractament

Estratègies d’intervenció individuals

Estratègies d’intervenció organitzacionals

AVALUACIÓ ON-LINE DE LA FATIGA PER COMPASSIÓ


Introducció

La relació d’ajuda és, com tota relació, una interacció entre dues o més persones amb uns rols que han d’estar ben definits: els pacients sol·liciten ajuda i el personal assistencial la presta. La relació d’ajuda, com qualsevol relació, implica una interacció emocional entre les dues parts. L’exposició a pacients en situació de trauma, patiment i malestar emocional pot influir molt negativament en la relació d’ajuda, i pot representar una factura emocional molt difícil de pagar per al professional sanitari. Es tracta de la fatiga de compassió. S’estima que quan finalitzi la pandèmia de la Covid-19 es doblarà la prevalença de trastorns emocionals i / o mentals en el col·lectiu de professionals de la salut.

Un equip multidisciplinari d’atenció clínica hauria de ser un sistema perfectament coordinat, dotat de les millors eines d’autogestió emocional, i amb caràcter de sistema obert, capaç d’acoblar-se amb altres sistemes necessaris per aconseguir l’objectiu terapèutic: fer front a la malaltia i a les necessitats psicosocials del malalt.

Gràfic de la interacció relacional funcional en la intervenció clínica
Esquema de l’acoblament del sistema sanitari amb el sistema familiar i el malalt en una situació ideal de treball en equips

Però això no és sempre possible. El tsunami de demandes d’atenció clínica a causa de la pandèmia de la Covid-19 ha desbordat els sistemes sanitaris de tot el món. La gran majoria ni tan sols estaven prou dotats per la gestió emocional resultant de l’exposició dels professionals de la salut al sofriment, al dolor i la pèrdua dels seus pacients.

No oblidem que, a excepció de les unitats de cures pal·liatives, els professionals han estat molt preparats per guarir, però potser no prou dotats d’eines personals per a la gestió de les pròpies emocions quan l’objectiu terapèutic s’ha de centrar en tenir cura, en comptes de “lluitar” contra una malaltia, esdevenint el pacient el camp de batalla.

Si pots guarir, cura.

Si no pots guarir, alleuja.

Si no pots alleujar, consola.

Però no oblidis que si no et cuides, és impossible tenir cura dels altres.

Les circumstàncies de la pandèmia de la Covid-19 han fet que els equips sanitaris hagin hagut de prioritzar. És una situació d’emergència per l’allau de demandes i el risc d’alt contagi, i el primer element que ha “caigut” de l’estructura de l’engranatge “Equip sanitari – Pacient – Família“, ha estat aquesta última; la família.

Gràfic de la interacció en la relació terapèutica quan la família no pot participar en la previsió de cures
Conseqüències d’haver de prescindir del suport del sistema familiar i de descuidar la cura emocional dels professionals sanitaris en la pandèmia de la Covid-19

Què és la fatiga per compassió?

La fatiga per compassió, també anomenada desgast per empatia, és una forma d’estrès secundària de la relació d’ajuda terapèutica. Es presenta quan es desborda la capacitat emocional del professional sanitari per fer front al compromís empàtic amb el patiment del pacient.

La terminologia “fatiga per compassió” va ser utilitzada per Joinson (1992). Es va referir a una síndrome observada en el personal d’infermeria que atenia a pacients amb malalties potencialment amenaçadores per a les seves vides.

La síndrome de fatiga per compassió afecta en major mesura al personal sanitari que està en el que s’anomena popularment la “primera línia” d’atenció. Afecta aquells que més contacte humà tenen amb el pacient que pateix i que tem per la seva vida a causa de la malaltia.

En aquest context, s’entén per compassió el sentiment de gran simpatia i recança per una altra persona afectada per un gran sofriment. Un sentiment molt humà que es manifesta conjuntament amb un desig personal d’alleujar el malestar emocional del malalt, o d’eliminar la seva causa.

L’ajuda als altres satisfà necessitats altruistes. La satisfacció per compassió prové d’una motivació (vocació) intrínseca i aporta plenitud en el pla espiritual del professional sanitari. Poder arribar a sentir la satisfacció per compassió implica dotar-se de força i esperança per fer front al patiment dels altres. La satisfacció per compassió dota el professional d’una gran resiliència. Per contra, no aconseguir sentir-la deriva en desesperança i frustració, arribant fins i tot incapacitar el professional per a l’exercici de les seves funcions.

Es pot considerar la fatiga per compassió el desequilibri entre cuidar als altres i cuidar-se a si mateix / a.

Diagnòstic diferencial: No s’ha de confondre la fatiga de compassió amb el burnout, ja que aquest últim es relaciona amb les condicions de treball. El burnout es desenvolupa gradualment per un alt nivell d’exigència per part de les institucions de la salut. Es defineix com “un estat d’esgotament físic, emocional i mental causat per la participació a llarg termini en situacions emocionalment exigents“.

En el cas del nostre sistema de salut, de què tants polítics s’omplen la boca presumint que és dels millors del món, les retallades, la precarietat i la inestabilitat laboral, i la corrupció, són l’origen d’una altra patologia afegida a la síndrome de fatiga per compassió que afecta molts professionals sanitaris.

Fatiga per compassió: factors de risc

Diversos investigadors sobre la fatiga de compassió apunten quatre factors principals:

  • Autocura nul·la o insuficient.
  • Traumes no resolts en el passat, freqüentment semblants a la situació del pacient.
  • Dificultats per gestionar la pressió assistencial i l’estrès.
  • Manca de satisfacció en el treball.

Avaluació de la fatiga per compassió

Per a l’avaluació de la fatiga per compassió s’utilitza el ProQOL – IV (Professional Quality of Life) Compassion Satisfaction and Fatigue Subscales de HUDNALL Stamm, 1997-2005. Ha estat traduït i adaptat al castellà per Maria Eugenia Morante, Bernardo Moreno i Alfredo Rodriguez, de la Universidad Autónoma de Madrid. Inclou les variables de Satisfacció per Compassió, Burnout i Fatiga per compassió.

Al final d’aquest article trobaràs un enllaç d’autoavaluació de la teva fatiga per compassió.

Fatiga per compassió: símptomes

Els símptomes psicològics de la fatiga per compassió són diversos, i sovint són inadvertits o no relacionats amb aquesta síndrome. Es manifesten en forma d’ansietat, dissociació, ira, trastorns del son, malsons, i sentiment d’impotència.

Els símptomes somàtics es manifesten en forma de mal de cap, augment o disminució de pes, nàusees, mareig, pèrdues de coneixement i, en alguns casos, dificultats auditives.

Són freqüents els símptomes psicosocials com ara l’abús farmacològic, l’abús de substàncies, la sobrealimentació, l’evitar o dedicar menys temps als pacients i l’aparició de sarcasme, cinisme i irritabilitat.

La fatiga de compassió comparteix aquesta simptomatologia amb el trastorn per estrès posttraumàtic:

  • Reexperimentació de l’esdeveniment traumàtic amb una gran càrrega emocional.
  • Evitació i embotiment psicològic. Distanciament social físic-afectiu, tant en les relacions personals com en les professionals.
  • Estat d’alerta permanent i reactivitat (hiperactivació o hiperarousal).

Els professionals que fan front a la pandèmia de la Covid-19 refereixen també sentir-se culpables en prendre’s un breu descans, ni que sigui per a un breu esmorzar. Declaren sentir-se deslleials amb els companys d’equip durant el seu dia de descans. Senten una gran frustració en veure com les seves unitats assistencials es converteixen, en determinats moments, en “una fàbrica de producció en cadena d’èxitus“. (Paraules textuals d’una infermera afectada per la síndrome de fatiga per compassió).

La fatiga per compassió afecta seriosament tant la vida personal com la professional de qui la pateix.

Tractament de la fatiga per compassió

La primera mesura que cal prendre contra la fatiga per compassió és la prevenció. En el moment en què es publica aquest article, la pandèmia de la Covid-19 ha sacsejat gairebé tots els sistemes sanitaris del món. Ja no és possible aplicar mesures preventives. Ja hi haurà temps, quan s’hagi controlat la crisi sanitària, de que cada sistema sanitari es plantegi quants recursos ha invertit en prevenció i si creu que han estat suficients.

Ara és el moment de plantejar estratègies d’intervenció psicològica per al col·lectiu de professionals sanitaris ja que tot apunta que resultaran greument perjudicats si no han pogut fer front a la crisi sanitària amb un mínim d’eines psicològiques que els ajudi a gestionar els efectes de la seva exposició massiva i prolongada al sofriment i al dolor dels pacients que han atès com bonament han pogut.

Estratègies d’intervenció individuals per a la fatiga per compassió

Supervisió clínica

Si bé no és molt freqüent trobar psicòlegs i treballadors/es socials que utilitzin la supervisió clínica, encara és més estrany saber de l’existència de personal d’infermeria i de metges que utilitzin aquesta eina terapèutica.

La supervisió clínica és un recurs imprescindible per a qualsevol professional sanitari que s’apreciï a si mateix/a, el qual, el beneficiarà no només a nivell professional sinó també a nivell personal.

Prem aquí per saber més sobre la supervisió clínica.

Objectius de la supervisió clínica

En primer objectiu psicoterapèutic ha de ser el reconeixement del fenomen emocional i la consciència plena sobre els símptomes i els factors de risc individuals.

Conèixer-se a si mateix/a és conèixer la pròpia personalitat. Una major autocomprensió de la personalitat ajuda detectar tant els trets que poden ser útils com a estratègies d’afrontament, com tambéaquells que poden representar factors de risc.

L’autoconeixement no evitarà sentir les emocions naturals per l’exposició a l’intens dolor i al malestar emocional dels pacients però esdevindrà una major capacitat d’afrontament de la situació.

En una supervisió clínica individual també s’aprendrá a tenir els límits professionals ben definits. Això no implica en absolut la més mínima pèrdua d’humanitat en la relació amb el pacient, sinó tot el contrari, en autopercebre’t més estable i segur/a en un enquadrament terapèutic adequat, et farà més humà amb els pacients i companys/es.

L’autoconsciència, l’acceptació de la situació, els hàbits d’autocura (inclòs el compromís d’un mateix amb la seva pròpia supervisió), el foment d’unes xarxes de suport personal i professional sòlides, també seran objectius terapèutics de la supervisió clínica.

En definitiva es tracta d’una cosa tan senzilla i tan complexa alhora com el fet de poder gaudir d’un equilibri balancejat entre la vida personal i la professional.

Estratègies organitzacionals per la fatiga de compassió

La Covid-19, ara mateix, no té cura. No hi ha ni vacuna ni medicació específica. Per tant, l’objectiu del Sistema Sanitari no pot ser el de guarir sinó que es restringeix a l’aplicació de tractaments simptomàtics. De sobte, tot el Sistema Sanitari s’ha convertit en una immensa unitat de cures pal·liatives. El problema rau en què la gran majoria de professionals sanitaris no són conscients, ni tenen la formació específica per treballar en una gegantesca unitat de cures pal·liatives. Han estat abocats a una tasca que emocionalment pot superar qualsevol ésser humà.

Un dels objectius principals de la supervisió d’equips multidisciplinaris és dotar-los de competències per a acoblar-se de forma ràpida i eficaç a les famílies dels malalts i als altres equips, per poder abordar la prestació de cures de forma holística, millorant resultats i reduint la pressió assistencial. La irrupció abrupta de la pandèmia no ha permès posar en marxa aquest tipus d’habilitats dels equips assistencials.

Les institucions sanitàries haurien de ser un suport sòlid per als seus treballadors i oferir-los un servei de suport emocional específic per fer front a la síndrome de fatiga per compassió.

Es fa necessària una avaluació contínua de la salut emocional dels professionals sanitaris i una dotació adequada de recursos tècnics i humans per evitar la sobrecàrrega assistencial en la mesura del possible.

I de sobte, tot el Sistema Sanitari s’ha convertit en una immensa unitat de cures pal·liatives. El problema és que la gran majoria dels professionals no han tingut temps de ser-ne conscients.

Supervisió d’equips multidisciplinaris

Una supervisió clínica multidisciplinària pot ser de gran ajuda per a conèixer-se com a equip assistencial, amb les seves fortaleses i debilitats, que l’ajudarà a establir eines de prevenció i protocols d’autocura efectius.

D’aquesta manera cada equip podrà identificar els seus factors de risc, els seus factors resilients, la seva capacitat d’adaptació a diferents situacions, la seva capacitat d’acoblament amb les famílies dels pacients, com influeix la seva manera de comunicació intra-equip i amb altres equips i famílies , les seves capacitats d’establir vincles sòlids i saludables amb els pacients.

L’autoconeixement del propi equip assistencial permetrà minimitzar els factors de risc i potenciar les seves habilitats resilients.

El resultat no pot ser altre que una atenció adequada a l’pacient i els seus familiars, alhora que la tornada a casa amb la satisfacció d’un treball humanament ben fet.

Els aplaudiments a les 20h estan molt bé,

però es necessita molt, moltíssim més.


Avalúa ara mateix la teva Fatiga per compassió

Accés al qüestionari d’autoavaluació de la teva fatiga per compassió


Enric Soler

Psicòleg supervisor d’equips sanitaris

Tutor del Grau de Psicologia de la UOC

Màster Universitari Oficial de Recerca en Psicología de la Salut y Qualitat de Vida per la UAB

Sóc, sobre totes les coses, un ésser humà. M’apassiona la meva professió! Considero les persones com a éssers intrínsecament relacionals. Crec fermament que resulta impossible comprendre a l’ésser humà sense tenir en compte les seves relacions. Naixem en una família i ens desenvolupem constantment en interacció amb els altres, i la satisfacció en aquestes múltiples interaccions influeix de forma determinant en la nostra qualitat de vida emocional; en la nostra felicitat. Em temo que com a psicòleg sóc una mica peculiar. Entenc la relació terapèutica com una relació entre dos experts, i la base sobre la qual se sustenta el canvi terapèutic. Per a mi és un privilegi ser convidat pels meus clients a establir unea relació d’intimitat, confiança i compromís mutu que implicarà recórrer junts un tram de la teva vida.

No Comments

Leave a Reply

Sobre mi

La meva foto

Enric Soler - Psicòleg col·legiat 16.303

Subscriu-te per accedir a continguts exclusius!

Instagram

Something is wrong.
Instagram token error.
Follow
Load More